DICTAT

Més a prop, marcan el camí de la carretera, amatllers d'un verd suau i figueres d'amples pàmpols.
La carretera serpentejava entre els turons. D'ella naixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i tornava a emergir de nou entre les atzavares i les pales amples i gruixodes de les figueres de mor.

Cap a migdia, la montanya baixava en una corba suau, onejada de turons, i apareixia l'aldea, aixafada sobre la terra.

MARIA AURÈLIA CAPMANY, La pluja els vidres